Deixa el llum ences

''Deixa el llum encès'' aplega trenta-un relats inquietants que tracen un mapa de les foscors de l'ànima humana. L'autora ens submergeix en una galeria d'estats emocionals on la maldat i el sadisme es manifesten de forma crua, especialment en peces com «Sola», «Aquell blau» o «Folie à deux». Tanmateix, el motor principal que mou bona part del recull és la venjança, que batega amb força en títols com «Et recordaràs de mi, cabronàs», «El ganxet», «El llop», «Samfaina», «Gina» i «Voleu, voleu, maleïts!». En aquesta exploració del límit humà, trobem protagonistes que no vacil·len a exercir la violència més extrema per tal d'escombrar qualsevol obstacle del seu camí, com s'aprecia a «Digui, digui», «Somnis a la deriva», «Obstacles»... Però Jordana sap donar treva al lector, entre tanta crueltat, i hi intercala relats com «Ai! Ramon» o «Penjats», en què la trama esdevé relaxada i el sentit de l'humor ofereix un respir necessari. La fantasia també s'obre pas en aquest univers a través d''«Els safirs», «Enllà» o «Ginetta», en els quals la imaginació ens transporta des de masies senyorials fins a carreteres fantasmagòriques, passant per l'obsessió d'un acomodador per una actriu de cinema. Finalment, des del vessant animalista, l'autora ret homenatge als felins amb «Plutó» i «Khan». En el primer, Jordana fa una picada d'ullet al conte d'Edgar Allan Poe ''El gat negre''. Tot i que comparteix nom amb el cèlebre gat negre, el Plutó del conte s'allunya de la tragèdia original per erigir-se en un heroi. Una sort ben diferent és la d'en Khan, el comportament del qual sintonitza, sense fissures, amb la violència inherent que recorre tot el recull.