Fils de plata en la foscor

La poesia esdevé convincent i colpidora quan el treball formal no arracona el sentit i quan pensament i emoció conflueixen duna manera decisiva. Així succeeix a Fils de plata en la foscor, un títol duna bellesa subtil que ens parla de lanhel de llum quan la tenebra sembla que simposi per la successió de circumstàncies adverses i la fatiga del cos, «la lenta declinació» que Viladot hi esmentarà. Del pròleg de Carles Duarte