Sol de maig

Després d'haver alliberat la Chiara Berguet, en Rocco Schiavone està molt afectat per un fet que no desitjaria a ningú: la mort, a casa seva mateix, de la companya d'un amic de Roma, a conseqüència d'uns trets que li anaven dirigits a ell. Però quan la depressió l'amenaça un cop més, en Rocco torna a fer servir el millor recurs que coneix: descarregar la seva ira contra tothom, en la forma d'una ironia més lacerant que una navalla. Per sort, els agents de la comissaria d'Aosta, que van aprenent a conviure amb la cuirassa que protegeix el cor malferit del seu cap, saben prendre-s'ho amb filosofia i aguantar el xàfec. Per això, quan en Rocco comença a sortir del pou, l'animen a emprendre la recerca de l'assassí, que el porta fins a Roma i es converteix així en un dolorós retorn al seu passat, un viatge en el temps que és com una ferida oberta sobre una llaga que continua sagnant. I el cas d'un altre mort, al qual en un principi s'havia donat carpetada com a víctima d'un infart, aterra sobre la seva taula per irritar-lo encara més. Aquesta altra investigació el duu al sector més acomodat de la ciutat d'Aosta, el dels que estan fora de tota sospita, el dels qui creuen que poden disposar dels altres com si fossin simples ninots. Quarta novel·la de la sèrie protagonitzada pel viceqüestor Rocco Schiavone, un individu políticament incorrecte com pocs. En paral·lel als diversos casos es desenvolupa, en realitat, un únic relat: el de la vida d'un home que xoca amb la corrupció impune i invasiva dels privilegis socials, amb el desencant absolut de la Itàlia d'avui. Un personatge tan autèntic i tan profund que té vida pròpia.